Monument gran

Lema: Quan més sucre més dolç

Artista: Vicent Martínez

La falla presenta a un gran pastisser amb un braç de gitano en una mà i a l’altre, un pastís de boda. En la vida i en l’amor, quant més sucre més dolç.

Ma mare ja m’ho deia:”tot el millor, engreixa, és pecat o està casat”. Així que qui té bona “barreta” ho té difícil per a mantindre’s dins dels cànons actuals de bellesa. Ara està de moda estar prims com a fideus, així que l’única solució que queda és cosir-nos la boqueta.

Però nosaltres ens revelem, no estem disposats a renunciar al plaer que comporta menjar-se un bon pastisset. I tot per una simple qüestió de línia. si a nosaltres ens agraden les “curves”!! A la porra la dieta!! No ens agrada el light!! Que la vida són quatre dies i els hem de disfrutar!!

Remat

El gran pastisser prepara amb gràcia i uns dolços que en la falla disfrutem amb molt gust. Com totes les coses, el dolcet porta un gran “però”... el SUCRE.

Escenes

Tindre “sucre” porta que molts el dolç no puguen “catar-lo”
Què esclaus els tenen a tots perquè els agrada menjar-lo
però el cap els diu “stop” i no poden ni olorar-lo!!!

No tinguem mala consciència quan ens mengem una “pasteta”
encara que diga la ciència que deforma la “silueta”.
Que la millor abstinència és “apretar” la boqueta.

Quan tens davant de tu un dolç, no hi ha treva
dius, el règim “tururut” què bo que està, mare meua!!
La dieta a fer la mà, què bona està la “pasteta”.

Quan pegues l’últim mos penses que ha estat malament
encara tens el sabor de la temptació present.
Però no es pot dir “no” a un manjar tan “imponent”.

Ja en l’antigor passava, Cleopatra amb molta llet
de burra ella és banyava per a tindre-ho tot dolcet
i això al Marc Antoni el posava a més de cent.

I tenint el forn encès a coure allí cal posar
les coques i altres coses que agraden al paladar.
Encara que siga pecat no et prives i a disfrutar.