Lema: La sénia dels iaios
Artista: Juan Lluch Martí |
|
Els "abuelos" d’avui i de sempre mereixen un homenatge.
Es fan càrrec de néts, convertint-se en patidors a la força.
I no hi ha res més benicarlando que una sénia, centre de reunions familiars on els iaios exercixen com a amfitrions i com no, també de cangurs.
La iaia està en la cuina, quin horror.
¿Per què a cada nét li agrada una cosa diferent?
Com és condescendent es passa hores cuinant, els mateixos utensilis de cuina s'extralimiteixen intentant salvar-se de les mans dels xicotets.
Atenció iaia, hi ha àngels que intenten ajudar-la, mentres dimonis l'entorpeixen, això sí, divertidament.
L’avi intenta de llavar als xicotets, però surt remullat, massa néts per a tan difícil feina, fins i tot mànega s'ha posat en contra seu.
No hi ha sénia sense corral, en aquest, ploren les gallines pel pollastre a l´ast. El nou "gallito" està content perquè ara és ell el cap del galliner. |